Un homenatge a la generació de les nostres iaies: dones anònimes amb grans històries “sense importància” que mereixen ser contades.

Cinc rogles. Un de llavar roba, un de cosir, un de donar a llum, un de cuinar i un altre del rosari.
Aquesta obra recull diferents relats sobre dones d’un poble qualsevol de postguerra: dones que renten la roba al riu, veïnes que xafardegen, una jove que no vol casar-se de negre, la fadrina que espera, la casada que desespera, una dona que posa per davant les necessitats de l’ama, germanes que comparteixen llit, i cuinar, i pastar, i amortallar i parts, molts parts. Planys, sabó, aigua, agulles, fils, dolors, ceba i pa (amb sort, blanc).
I silenci. Mut. De tant en tant una cançoneta, un ball, una carícia per recordar tota la vida. Alguna cosa amable en mig de tanta misèria.